Comunicat amb motiu del 81è aniversari de l'afusellament del President Companys
En aquella ja llunyana data del 15 d’octubre de 1940 la
barbàrie feixista que recentment havia obtingut el poder per la força i ja
començava a estendre el seu règim d’intolerància i terror, posava fi a la vida
de Lluís Companys i Jover, President de la Generalitat de Catalunya, després
d’haver estat capturat a França per la Gestapo i entregat a la policia
franquista.
Aquest va esdevenir un fet insòlit a Europa, l’execució
d’un president escollit democràticament sense cap tipus de judici ni garantia
processal.
Companys és una figura cabdal en la Història recent de
Catalunya i fonamental la seva contribució en l’estabilitat i la governança de
la II República.
Tot i procedir d’una família benestant, Companys des de ben
jove sempre va tenir una gran sensibilitat social i un fort compromís amb el
republicanisme, el catalanisme i la defensa dels drets de la classe
treballadora. Aquest compromís el va dur a estar sempre implicat en la defensa
de la justícia social, tan en l’àmbit professional com a advocat laboralista,
com en el sindical formant part de la Unió de Rabassaires i en el polític
militant a diverses organitzacions republicanes com la Unió Federal
Nacionalista Republicana o finalment a Esquerra Republicana de Catalunya.
Amb la dictadura de Primo de Rivera als anys 20, Companys
ja va patir en la seva pell els primers efectes de la repressió amb diverses
ordres de detenció.
El 13 d’abril de 1931, un cop era un fet que les
candidatures republicanes havien estat majoritàries en les recents eleccions
municipals, Companys es va dirigir a l’Ajuntament de Barcelona fent-se amb una
bandera tricolor i proclamant la República.
Durant la II República exerciria diferents càrrecs com
diputat a les corts, Governador Civil de Barcelona, ministre de Marina del
Gobierno de la República de España i, finalment, President de la Generalitat de
Catalunya. Primordial va ser la seva participació per du a terme canvis
històrics en la legislació com Llei Municipal de Catalunya, la de Creació del
Consell de Cultura de la Generalitat, la Llei de Mutualitats, la del Patrimoni
històric, artístic i científic, la Llei del Servei de Biblioteques o la Llei de
Contractes de Conreu.
Davant l’amenaça i retrocés que va suposar en totes les
polítiques progressistes l’arribada al poder de la dreta filofeixista, Companys
decideix proclamar l’Estat Català dins la República Federal Espanyola com a
resistència al govern reaccionari de la CEDA i que malauradament acabaria amb
el seu empresonament i la seva posterior posada en llibertat un cop el Frente
Popular va guanyar les eleccions al 1936.
Es per tot això que ens fem nostre el llegat del President
Companys i el reivindiquem com a símbol de la lluita per la República i la
justícia social.
Visca el President Companys! Visca la República!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada