1 de Maig: Dia Internacional de les treballadores i els treballadors

Els treballadors i treballadores venim celebrant des del 1889 el Dia Internacional del Treball. Una jornada festiva en el calendari però que realment és un dia de lluita en el que la classe treballadora, pilar bàsic pel desenvolupament de la societat, hem fet patent les nostres demandes i reivindicacions, tant en l’àmbit social com laboral.

En aquest sentit, la celebració del primer de maig de 1931 va ser un fet extraordinari, ja que es feia poques setmanes després que fos proclamada la II República i va ser la primera celebració oficial d'aquest recent govern progressista. A la capçalera de la manifestació de Madrid hi anaven personatges tan significatius com Miguel de Unamuno, Francisco Largo Caballero, Indalecio Prieto o l'alcalde de la capital Pedro Rico. Quan aquesta comitiva va arribar a les portes de la Presidència del govern, una comissió presidida per Largo Caballero va fer entrega d'un document amb les peticions dels obrers i camperols. Un document força avançat en aquell context històric ja que hi havia propostes com el dret al vot als 21 anys, ratificació de la jornada de 8 hores de treball, la reforma agrària, polítiques  per pal•liar l'atur i una llei sobre el control sindical a les indústries entre d'altres. Aquesta jornada reivindicativa va aplegar a la  manifestació de la capital més de 300.000 persones. Els anys següents, el 1932 i 1933 les manifestacions van continuar sent multitudinàries a tot l'estat, en un to reivindicatiu, festiu i de fraternitat entre tots els treballadors i treballadores de l'Estat Espanyol.

Molt destacada va ser la jornada del primer de maig de 1936, mesos després del triomf del Front Popular i l'última en què els ciutadans de l'estat espanyol, ens vam manifestar en pau sota l'estàndard de la República. Manuel Azaña – president del govern- va rebre la comissió que portava el document reivindicatiu d'aquell primer de maig. Aquell document estava ple de peticions de caràcter polític com el compliment del programa de govern del Front Popular, la setmana laboral de 40 hores, lluitar contra l'atur mitjançant l'adopció de polítiques d'obres públiques i subsidis d'atur, etc. També és demanava que s’anul•lés el crèdit que l'últim govern de centre-dreta havia establert per anar a les olimpíades que el nazisme havia organitzat a Berlin, i que aquest pressuposa fos a parar a les Olimpíades Populars que s'anaven a celebrar a Barcelona. Esdeveniment que d'altra banda no es va poder celebrar, a causa de la sublevació feixista del juliol del 1936.

Després d'aquesta última celebració en temps de pau, van venir anys foscos pel moviment obrer i per tota la ciutadania de l'estat espanyol, a conseqüència de la guerra i la posterior repressió feixista. La celebració del primer de maig quedava suprimida pels feixistes a les zones revoltades de l'estat mitjançant un decret amb data del 12 d'abril de 1937. Així i tot, aquesta festivitat es va continuar celebrant de manera clandestina.

Nosaltres -els Republicans- hem d'agafar el testimoni d'aquelles reivindicacions que malgrat el pas del temps continuen sent vigents i lluitar pel nostre futur i pel de les properes generacions, hem de recuperar els nostres drets com a classe treballadora, lluitar en contra de la precarització laboral i els models empresarials actuals que li donen suport i l'impulsen, lluitar per uns convenis laborals més justos a les nostres empreses i instar al govern central a derogar les reformes laborals que han fet possible "l'uberització" del mercat del treball.

Amb determinació, amb consciència de classe i amb unitat en la lluita, recuperarem el terreny perdut. Nosaltres -la classe treballadora- i la nostra força de treball, som el combustible que mou les bieles del motor del sistema i l'economia. Fem-ho valer, alcem la nostra veu, siguem escoltats en aquesta dada tan significativa com és aquest Primer de Maig i lluitem i reivindiquem un futur més just i Republicà.