14 d'abril: 90è aniversari de la proclamació de la II República

Aquest any commemorem el 90è aniversari de la proclamació de la II República, una  xifra molt significativa però que a la vegada ens assenyala com de lluny queda aquell període que tantes esperances i anhels va despertar arreu de la península.

El 14 d’abril de 1931 es posava fi al regnat d’Alfons XIII, el que suposava una ruptura sense precedents a l’Estat Espanyol i el inici de tot un seguit de canvis que posarien en el centre de l’acció de govern a les classes populars, aquells que sempre havien restat al marge.

La Constitució aprovada al 1931 amb un ampli contingut social s’iniciava amb la definició de l’Estat Espanyol com “Una República de treballadors de tota classe, organitzats en règim de llibertat i justícia”, el que ja significava tota una declaració d’intencions. Donava pas a un règim radicalment democràtic, amb un model territorial descentralitzat reconeixent la seva plurinacionalitat, com en el cas de Catalunya aprovant un Estatut d’Autonomia, amb un Parlament propi amb àmplies competències, recuperant la institució de la Generalitat i promovent l’ús de la llengua catalana.

La participació de la dona en els afers polítics i la seva important implicació en tots els àmbits va venir acompanyada també del reconeixement per primera vegada del seu dret a vot.

El poder de l’Església que havia estat omnipotent durant els darrers segles es va veure frenat per la declaració de l’aconfessionalitat de l’Estat i la religió veure’s reduïda a l’àmbit privat.

La riquesa del país va passar d’estar concentrada en molt poques mans a establir-se mecanismes per a que aquesta tingués un repartiment més just. Es van posar límits a la propietat privada, indicant que aquesta podria ser socialitzada si convenia a l’interès públic a més de poder ser nacionalitzats aquells serveis públics i explotacions en cas que la necessitat social ho exigís.

En l’àmbit de l’educació l’arribada de la República també va suposar una autèntica revolució, amb l’objectiu del govern per alfabetitzar a tota la població, amb la iniciativa de les Missions Pedagògiques destinades a treballar amb els sectors més desfavorits en el nivell educatiu i cultural com eren els camperols, obrers, nens i habitants de zones rurals de difícil accés.

Amb tota aquesta sèrie de polítiques de progrés i tan avançades socialment és normal que l’oligarquia, els privilegiats i els sectors més reaccionaris es posessin molt nerviosos i l’assetjament contra la República fos gairebé constant. El primer govern de la República que va du a terme reformes socials per a modernitzar el país va venir seguit de l’anomenat bienni negre, on un govern profundament conservador va voler desfer totes aquelles reformes.

Quan una amplia majoria d’espanyols va voler ratificar el seu suport a un procés democràtic republicà donant suport a les eleccions al Front Popular tots i totes sabem quina va ser la resposta, un cop d’estat militar recolzat pels sectors més reaccionaris del país que va suposar una cruenta Guerra Civil per l’establiment posteriorment d’una dictadura feixista.

El record i l’homenatge a aquella generació que va defensar amb la seva pròpia vida la República i tots els avanços socials que van ser referència arreu del món i que a dia d’avui encara inspiren projectes d’emancipació social és més pertinent que mai. Però aquest homenatge serà sempre incomplert si el reduïm a una efemèride que commemorem d’any en any. El record i homenatge ha de venir acompanyat del compromís de tots i totes per emular aquella fita històrica, fer de la República un punt de trobada de tots i totes aquelles que aspirem a un món més just socialment i solidari i convertir-lo en un projecte polític a assolir.

Els companys i companyes de Mollet per la III República hem començat a treballar amb aquest objectiu a l’horitzó, esperant ser cada dia més i caminant amb pas ferm.

Visca la República!