Llibertat d'expressió? Per a qui?

En les últimes hores hem pogut percebre com la qualitat democràtica i la justícia del nostre país deixen molt que desitjar. Mentre els feixistes campaven al seu aire aquest cap de setmana homenatjant a la División Azul pels carrers de Madrid amb les seves proclames feixistes, xenòfobes i antisemites, ahir a l'Universitat de Lleida detenien al raper Pablo Hassel per portar-lo a presó pel contingut de les lletres de les seves cançons denunciant els delictes comesos pel rei emèrit. Des de Mollet per la III República expressem el nostre rebuig i denunciem l'arbitrarietat de la justicia de l'estat que en alguns casos actua amb una desmesurada contundència i en d'altres dóna mostres de deixadesa, quan no de connivència.

En un moment com l’actual en que el feixisme torna a treure el cap de forma desacomplexada i que es fa evident el retrocés en drets democràtics i socials es fa més urgent que mai recuperar els valors republicans de llibertat i justícia social.




Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

En el 148è aniversari de la proclamació de la Primera República

Imatge
L'11 de febrer de 1873 va tenir lloc una efemèride molt significativa a l'estat espanyol, per primera vegada a la seva història aquest s’organitzava com a República, com a conseqüència del procés revolucionari iniciat el 1868  amb la coneguda com "la Revolució Gloriosa", i després de    l'abdicació d'Amadeo I, s’acabava el regnat dels Borbons i es proclamava la Primera República. Aquesta Primera República va tenir una vida molt curta -fins al 31 de desembre 1874-, i es va caracteritzar per la inestabilitat política, ja que es van succeir diferents governs en un lapsus de temps molt curt, i a més, va coincidir amb tres conflictes armats diferents. No cal dir que aquest primer govern republicà es va trobar amb grans dificultats. Des de l'exterior tampoc no es veia amb gaire simpatia a aquest nou estat republicà. Les grans potències com França, Alemanya o Regne Unit no la van reconèixer i la miraven amb recel, ja que tenia algunes connotacions que els hi podi
Més informació

1 de Maig: Dia Internacional de les treballadores i els treballadors

Imatge
Els treballadors i treballadores venim celebrant des del 1889 el Dia Internacional del Treball. Una jornada festiva en el calendari però que realment és un dia de lluita en el que la classe treballadora, pilar bàsic pel desenvolupament de la societat, hem fet patent les nostres demandes i reivindicacions, tant en l’àmbit social com laboral. En aquest sentit, la celebració del primer de maig de 1931 va ser un fet extraordinari, ja que es feia poques setmanes després que fos proclamada la II República i va ser la primera celebració oficial d'aquest recent govern progressista. A la capçalera de la manifestació de Madrid hi anaven personatges tan significatius com Miguel de Unamuno, Francisco Largo Caballero, Indalecio Prieto o l'alcalde de la capital Pedro Rico. Quan aquesta comitiva va arribar a les portes de la Presidència del govern, una comissió presidida per Largo Caballero va fer entrega d'un document amb les peticions dels obrers i camperols. Un document força avançat
Més informació

14 d'abril: 90è aniversari de la proclamació de la II República

Imatge
Aquest any commemorem el 90è aniversari de la proclamació de la II República, una  xifra molt significativa però que a la vegada ens assenyala com de lluny queda aquell període que tantes esperances i anhels va despertar arreu de la península. El 14 d’abril de 1931 es posava fi al regnat d’Alfons XIII, el que suposava una ruptura sense precedents a l’Estat Espanyol i el inici de tot un seguit de canvis que posarien en el centre de l’acció de govern a les classes populars, aquells que sempre havien restat al marge. La Constitució aprovada al 1931 amb un ampli contingut social s’iniciava amb la definició de l’Estat Espanyol com “Una República de treballadors de tota classe, organitzats en règim de llibertat i justícia”, el que ja significava tota una declaració d’intencions. Donava pas a un règim radicalment democràtic, amb un model territorial descentralitzat reconeixent la seva plurinacionalitat, com en el cas de Catalunya aprovant un Estatut d’Autonomia, amb un Parlament propi amb àmp
Més informació